Premsa

«Obres d'autors coneguts es van donar la mà en un concert en què [...] el cant va esdevenir un batec del cor encabit en un entorn barroc i d'excel·lent acústica. [...]

El concert es va iniciar amb la preciosa Cançó i dansa núm. 10 de Frederic Mompou. [...] Compactes les veus, amatents a la direcció, perfectament coordinades i harmonitzades, la coral cantava Festí nocturn, de R. Lamote de Grignon, un músic i compositor polifacètic. Seguia a l'ombra de l'altar Cançó de l'amor que passa, d'A. Pérez-Moya, i després —ai las!— l'esplèndida Del mal que pas no puc guarir, de Cristòfor Taltabull, que donava pas a una lírica i emotiva Jovenívola de Lluís Millet, moment en què el concert assolia un punt àlgid que feia estremir els sants Joaquim i Anna, vetlladors de l'indret. Es cloïa aquesta primera part amb Confidència, de Joaquim Serra, a manera de suaus remors de veus esponjoses i tendres.

El somni i la rosada, de Daniel Antolí, de gran bellesa vocal i molt lirisme, donava pas a Paraules de Lluís Companys, de Guzmán, tocada de majestuosa sonoritat, trista i melanconiosa, talment com la guerra i les seves misèries. Del mateix autor s'interpretava El sol, la rosa y el niño, un retorn a l'alegria. I al final, se'ns mostrava Federico García Lorca en Tres andaluzas, amb música de Manuel Oltra. Quin escruiximent! Quin final més brillant!

Dos bisos, El desembre congelat, en una difícil i bellísima versió, i El cant dels ocells, amb la soprano Eva Miñarro, de veu compacta, ferma i tendra. Unes veus encimbellades, dirigides amb passió i bona tècnica. Un goig, un gust.»

El 9 Nou, 15 de gener de 2007

«Aquesta agrupació, continuadora del Cor de Cambra Impromptu, té al seu davant un camí ple de reptes i d'objectius molt interessant per assolir. La qualitat dels seus components i la del seu director, Daniel Antolí i Plaza, així ho fan veure.

El concert inaugural, que portava per títol «Un segle de música coral catalana» mostrava clarament el seu tarannà. Amb una excel·lent qualitat vocal i interpretativa cercaren un repertori, obres de compositors que han donat glòria a la nostra música i també partitures actuals; així vam escoltar-ne de Frederic Mompou, Ricard Lamote de Grignon, Antoni Pérez Moya, Lluís Millet, Joaquim Serra, al costat d'interpretacions del propi Daniel Antolí, Josep Lluís Guzmán i Manuel Oltra.

Excel·lent el treball realitzat pel Daniel amb els components d'aquesta coral amb el qual ens va mostrar la seva gran sensibilitat interpretativa.

Al concert es van afegir quatre obres, degut a la insistència dels aplaudiments del nombrós públic assistent, amb arranjaments de Salvador Mas, Pau Casals, Josep Crivillé, i un interessant i curiós muntatge de diverses obres nadalenques tradicionals sobre partitures diverses de Mozart, ben adaptades pel Daniel Antolí; en aquestes interpretacions van tenir una especial participació la soprano Eva Miñarro, i la contralt Carme Murio.»

Jordi Gargallo. Vibracions, núm. 161