Pianoforte

Estudià piano amb Mercè Molero, Mireia Planas, Carme Vilà i Paula Torróntegui al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el títol superior l’any 2002. Paral·lelament s’interessà pels instruments de teclat històrics, especialitzant-se en l’estudi del pianoforte i assistint a cursos i master-classes impartides per mestres com Rinaldo Alessandrini, Patrick Cohen o Andreas Staier.

Des de l’any 2003 treballa intensament el repertori romàntic amb els seus dos magnífics pianofortes: un “Erard”, fet a París l’any 1847, i un “Bösendorfer”, construït a Viena el 1855.

Actualment treballa com a professor de piano al CEPSA Oriol Martorell.

El pianoforte, Ignaz Bösendorfer nº 3696, construït a Viena cap el 1855 al taller d'Ignaz Bösendorfer, representa de manera extraordinària l'estil vienès tardà, caracteritzat per una construcció molt sòlida de la caixa, amb el fons ja obert com els pianos anglesos, però amb un reforç de barratge metàl·lic encara poc important si els comparem amb els pianos posteriors d'Steinway. Incorpora una mecànica que només es diferencia de la dels pianos clàssics vienesos en el seu tamany i pes, molt superiors, i que va ser tan estimada per compositors i pianistes com Robert Schumann, Johannes Brahms, Franz Liszt o Clara Wieck, entre d'altres.

Ignaz Bösendofer fou deixeble de Joseph Brodmann. Va fundar el seu propi taller l'any 1828. Des que Franz Liszt decidís d'utilitzar els seus pianofortes, aquests van anar adquirint gran fama i reconeixement, així com el favor dels emperadors de l'Imperi Austro-Hongarès, que el nomenaren el seu proveïdor de pianofortes en exclusiva.