Nascut a Santa Fe, Argentina, el 5 d’abril de 1912, va morir a la seva província natal el 28 d’octubre de 2000, tan discretament com havia visvut. Excel·lent pianista, Guastavino va ser un compositor prolífic. Té publicades més de 200 obres, on predomina una espontània i clara melodia i un refinat sentit harmònic. Les seves composicions s’inspiren en el folklore argentí, del qual pren els seus aromes, aconseguint una simbiosi entre la música de fondes arrels populars i la música culta. A més, manté una forta continuïtat amb la tradició romàntica del segle XIX.
L´obra “Indianas”, per a quatre veus mixtes i piano, és una suite de sis números, composta el 1967, sobre poemes d’Arturo Vázquez, León Benarós, Isaac Aizenberg i Juan Ferreyra Basso, dedicada al destacat director de cors argentí Antonio Russo. Com passa amb tota l’obra de Guastavino, el rol del piano hi és fonamental, ja que mai es limita a fer un simple acompanyament sinó que dóna el clima adequat amb un complex entramat de digitacions i ritme.
De les sis cançons, només la peça Una de dos té indicació de ser interpretada amb “aire de cueca” i és l’única que fa referència a una dansa foklòrica específica. Tanmateix, el fet que no hi hagi una referència explícita, no implica necessàriament que no existeixi cap relació entre les altres cançons i les danses populars argentines, ja que amb excepció de la segona, Quién fuera como el jazmín, Guastavino s’inspira per a l’estrucutura de les Indianas en algunes danses, tot alternant moviments ràpids i lents.
Alfons Fernández de la Reguera
Llicenciat en BA (Hons) |
|
|
